Mostrando entradas con la etiqueta DO Montsant. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta DO Montsant. Mostrar todas las entradas

30 de octubre de 2013

Furvus 2009, D.O. Montsant.

 

Llegó el momento de probar uno de los vinos de los que más y mejor he oído hablar últimamente.

Comerciales de la competencia cantando sus excelencias no es poca cosa, aunque escuchar a determinados vendedores de humo ensalzando sus virtudes daba que pensar.

   

(Confieso que alguna fotografía, de determinado "directivo" de la bodega, en "tirantitos" posando en plena vendimia no me predisponía al desembolso de los 15 euros que vale la botella. Prejuicios, lo sé, pero a veces no fallan)




Así que para despejar incógnitas, lo mejor era catarlo para confirmar o refutar mis dudas.

Antes de hablar del resultado, cuatro pinceladas sobre el origen y "el como" de este vino:

El coupage, según la fuente que se consulte va del, 60% Garnacha Peluda + 40% Merlot, al 70% Garnacha Peluda + 30% Merlot, pasando por otras combinaciones que incluyen un 1% de Cabernet Sauvignon + 1% de Syrah.

En la web se quedaron en la añada 2005, el equipo humano, muy majos todos (los Domenech, digo, de Toni Coca no hay foto), está formado por mucho directivo de ventas y supongo que ninguno está para esas cosas de actualizar la web, deduzco que la viña se cuida sola, bueno suficiente, sigamos...

La crianza, según que fuentes se consulten, se sitúa entre los 14 y 15 meses en roble americano y francés (50-50), en cuanto a si son nuevas, de primer o segundo uso, hay todo tipo de variantes y combinaciones, así que lo pasaremos por alto.


El vino

Color rojo cereza, brillante, de capa media.

En nariz se muestra muy mediterráneo, con buena intensidad, fruta madura, roja y negra, con notas de romero muy aparentes.

Como acompañamiento van surgiendo notas sutiles de mineralidad, pero el corpus de este vino es sin duda esa madurez ligada a notas muy claras de sotobosque mediterráneo.

En boca se muestra afrutado, sabroso, tacto suave y con una aparente cremosidad láctea que no se adivinaba en nariz, pero con la idea de frescura siempre presente.

Recomendable para todo aquel que busque un vino afrutado, sabroso, a la vez que fresco.


5 de diciembre de 2012

Clos Maria 2007, D.O. Montsant



Mas Perinet és un projecte que mai he entès, un mega celler al Priorat (10 Ha pertanyen a la D.O. Montsant)  lligat a una obra d'enginyeria que més que una actuació sobre el medi, ha estat una agressió a aquest (parlo de posar màquines a triturar els sols de llicorella fins als 8 metres de profunditat, per tal d'afavorir i accelerar l'exploració radicular dels ceps i que aquesta sigui més profunda). Tot això amb una inversió inicial de 20 mil·lions d'euros, aportada per tres socis, entre ells el cantautor J.M. Serrat.

Digueu-me romàntic, però tot això, d'inici, ja no em fa "trempar" i sembla ser que no sóc l'únic, el Celler ja porta uns anys en venda. L'anyada 2010 no es va veremar i l'any passat no es va arribar ni a fer la poda de les vinyes, limitant-se l'activitat a tasques dins del celler. (Òbviament que hi ha altres factors que han contribuït a la fallida del projecte, a banda de romanticismes)

A dia d'avui, el número de cellers que fan fallida va "in crescendo" i el patró sol ser comú, cantants, futbolistes, actors, etc... que munten a cop de talonari (o via endeutament) grans cellers amb unes perspectives de vendes que no acaben de fer-se realitat i uns deutes que s'incrementen de manera exponencial provocant la irremeiable fallida financera.

El fet es que dins del projecte Mas Perinet, tot i la falta de connexió afectiva, hi ha un vi que a mi personalment m'agrada i que té quelcom que fa que tingui identitat pròpia, és el Clos Maria. Esperem que el puguem continuar gaudint en properes anyades. (si no vaig errat, l'anyada 2008 es troba a distribuïdors, a tendes costa de trobar...)

Així doncs, parlem d'aquest excel·lent 2007:

Vi procedent de vinyes de entre 9 i 10 anys, és el resultat del cupatge d'un 63% de Garnatxa Blanca, 17% de Chenin Blanc, 14% de Muscat de gra petit i un 6% de Macabeu. Tot ben arrodonit per els 9 mesos de criança en roure francès amb presència de mares fines.

Visualment presenta un color daurat amb reflexos verdosos.
En nas presenta certa complexitat, que va des de sensacions cítriques a notes de fruita blanca madura, amb registres secundaris florals, fumats, fruits secs i fins i tot herbacis. (Trobo a faltar certa mineralitat)
En boca és gras, equilibrat, retrobament amb els registres nasals, cítrics, fruits secs, fumats i fruita blanca.

El conjunt em sembla molt rodó i satisfactori, fusta molt ben posada. Un vi que es gaudeix sobretot en nas i que té un bon pas per boca.

Per acabar, citaré a J. Puig (Viñedos de Ithaca): "Yo soy viticultor de cuarta generación y nunca me dedicaría a cantar".
Em ve al cap, un altre cantautor que afortunadament es dedica a fer vins, al Priorat també.
L'intrusisme al món (tancat) del vi, està molt mal vist... per alguns.

Salut i fins al pròxim vi.