Aquest vi crida l'atenció, no sols per la varietat amb la que està elaborat, sinó, per el lloc on s'elabora.
La Pedro Ximénez la tenim, mentalment, molt ben ubicada en una regió geogràfica concreta (Andalusia) i en un tipus de vi determinat (dolç). Aquí la tenim en forma de vi blanc sec i en una regió molt allunyada del seu "habitat natural".
Aquest aspecte és el que ens va portar a tastar-lo per primer cop, fa dos anys, a la 30 Mostra de Vins i Caves de Catalunya, quan aquesta encara es feia al Moll de la Fusta.
El tast no va ser metòdic ni pausat, anava acompanyat dels "petits", el Pau i el Jan (4 i 2 anys), el petit volia ensumar tot vi que jo em portava al nas, per cert, aquest li va "agradar" força...
Bé, tot i que els tasts van ser "accidentats", aquest vi ens va cridar molt l'atenció per l'equilibri que mostrava en nas i sobretot en boca.
La dolçor de la Pedro Ximénez quedava equilibrada per un toc sec-amargant, a la mateixa vegada que mantenia els aromes i notes embriagadores de la Pedro Ximénex.
L'experiència va ser prou satisfactòria com per iniciar la "busca i captura" del vi per tastar-lo pausadament a casa.
Vivint a Terrassa la recerca es limitava a 2 o 3 cellers, vaig tenir sort per partida doble, a Ca L'Evaristo (Casa Evaristo), vaig trobar el vi però dos anyades anteriors, la 2005. La poca rotació d'alguns establiments, a vegades et dona alegries, i es que aquesta ampolla 05 era un espectacle, intens i ampli. (Vaig deixar l'Evaristo sense les 4 ampolles que li quedaven...)
Posteriorment, van incorporar l'anyada 2007, tastada fa un any. Era un vi singular però lluny del 2005, així que vaig decidir guardar una ampolla un any més per veure com hi jugava el temps en la seva evolució.
Sens dubte l'ampolla li va molt bé (per al meu gust, clar), ha guanyat en amplitud de registres i és molt més equilibrat en boca. Parlem-ne.
S'ha de fer cinc cèntims sobre la seva elaboració per entendre el perquè de tot plegat:
El raïm va ser veremat manualment amb sobremaduració (detall important) i el most fermenta molt lentament en bótes de roure francès sobre les
seves pròpies mares durant 18 dies a temperatura controlada de 15 ºC.
Després d´una criança de 7 mesos en bótes de roure francès, s'embotella el vi per continuar el seu envelliment en ampolla durant un mínim de 6
mesos.
El resultat de tot això és un vi que visualment presenta un color palla-daurat, brillant, d'una densitat que tendeix a ser oliosa amb llàgrima lenta i glicèrica.
En nas, a primer cop, fumats, torrats i record de raïm pasificat. En obrir-se trobem records de fruites exòtiques (Carambola), els fumats, records de la pell d'ametlla i notes d'herbes aromàtiques que no se definir.
En boca és untuós i gras, amb notes dolces de fruita tropical, amb un fi amargor que compensa i equilibra aquesta dolçor.
Un vi que hem segueix agradant molt, però que no aconsegueix fer-me oblidar aquell 2005.
Seguirem d'aprop la resta d'anyades posteriors al 2007 buscant allò que ens va donar en un altre moment i en altres ampolles.
Seguirem d'aprop la resta d'anyades posteriors al 2007 buscant allò que ens va donar en un altre moment i en altres ampolles.
Fins al pròxim vi.