Edra Xtra Syrah 2007, V.T. Ribera del Gállego

Tiempo llevaba rondándole a este Edra XtraSyrah, incitado por los numerosos comentarios que "cantaban" sus excelencias.

Y tanto rondarle quizás llegué tarde o tal vez siempre fué así de "excelente" para otros paladares.

La percepción de desvanecimiento en boca es muy evidente, ya sea por una decadente evolución o una estructura que jamás tuvo, hecho que no corresponde con lo leído y escuchado "por ahí".

El vino

100% Syrah, procedente de viñedos propios, selección de parcelas y vendimia manual.
Destacar en su elaboración, tras la maloláctica, el envejecimiento en sus propias lías con "batonnages" durante 12 meses en roble francés y americano. Supuestamente buscando volumen (ausente) y la textura que sí encontraremos en su entrada en boca.



Entra en boca con cierta presencia de la fruta y tacto sedoso, cayendo veloz y estrepitosamente a un final postgusto de tabaco. Estructura y volumen missing.
Mal ejemplo de harmonía...

Bien, dicho esto, vayamos a sus "excelencias" que también las tiene.
Crueles excelencias que nos dibujan, en nariz, unas expectativas que se ven completamente defraudadas a la hora de llevarse la copa a la boca.
Una nariz intensa, de fruta confitada, de sotobosque, de dulces tostados y tabaco. Un conjunto atractivo y que enamora. El desamor llegará en boca.

Resumiendo, un vino que seguramente no está en su mejor momento y que por lo tanto, de querer probarlo, es recomendable esperar a nuevas añadas para gastar los 13-14 € que vale.

Clos Maria 2007, D.O. Montsant

Mas Perinet és un projecte que mai he entès, un mega celler al Priorat (10 Ha pertanyen a la D.O. Montsant)  lligat a una obra d'enginyeria que més que una actuació sobre el medi, ha estat una agressió a aquest (parlo de posar màquines a triturar els sols de llicorella fins als 8 metres de profunditat, per tal d'afavorir i accelerar l'exploració radicular dels ceps i que aquesta sigui més profunda). Tot això amb una inversió inicial de 20 mil·lions d'euros, aportada per tres socis, entre ells el cantautor J.M. Serrat.

Digueu-me romàntic, però tot això, d'inici, ja no em fa "trempar" i sembla ser que no sóc l'únic, el Celler ja porta uns anys en venda. L'anyada 2010 no es va veremar i l'any passat no es va arribar ni a fer la poda de les vinyes, limitant-se l'activitat a tasques dins del celler. (Òbviament que hi ha altres factors que han contribuït a la fallida del projecte, a banda de romanticismes)

A dia d'avui, el número de cellers que fan fallida va "in crescendo" i el patró sol ser comú, cantants, futbolistes, actors, etc... que munten a cop de talonari (o via endeutament) grans cellers amb unes perspectives de vendes que no acaben de fer-se realitat i uns deutes que s'incrementen de manera exponencial provocant la irremeiable fallida financera.

El fet es que dins del projecte Mas Perinet, tot i la falta de connexió afectiva, hi ha un vi que a mi personalment m'agrada i que té quelcom que fa que tingui identitat pròpia, és el Clos Maria. Esperem que el puguem continuar gaudint en properes anyades. (si no vaig errat, l'anyada 2008 es troba a distribuïdors, a tendes costa de trobar...)

Així doncs, parlem d'aquest excel·lent 2007:

Vi procedent de vinyes de entre 9 i 10 anys, és el resultat del cupatge d'un 63% de Garnatxa Blanca, 17% de Chenin Blanc, 14% de Muscat de gra petit i un 6% de Macabeu. Tot ben arrodonit per els 9 mesos de criança en roure francès amb presència de mares fines.

Visualment presenta un color daurat amb reflexos verdosos.

En nas presenta certa complexitat, que va des de sensacions cítriques a notes de fruita blanca madura, amb registres secundaris florals, fumats, fruits secs i fins i tot herbacis. (Trobo a faltar certa mineralitat)

En boca és gras, equilibrat, retrobament amb els registres nasals, cítrics, fruits secs, fumats i fruita blanca.

El conjunt em sembla molt rodó i satisfactori, fusta molt ben posada. Un vi que es gaudeix sobretot en nas i que té un bon pas per boca.

Per acabar, citaré a J. Puig (Viñedos de Ithaca): "Yo soy viticultor de cuarta generación y nunca me dedicaría a cantar".

Em ve al cap, un altre cantautor que afortunadament es dedica a fer vins, al Priorat també.

L'intrusisme al món (tancat) del vi, està molt mal vist... per alguns.

Salut i fins al pròxim vi.

Llicorella Blanc Únic PX 2007, D.O.Q. Priorat

Aquest vi crida l'atenció, no sols per la varietat amb la que està elaborat, sinó, per el lloc on s'elabora.
La Pedro Ximénez la tenim, mentalment, molt ben ubicada en una regió geogràfica concreta (Andalusia) i en un tipus de vi determinat (dolç). Aquí la tenim en forma de vi blanc sec i en una regió molt allunyada del seu "habitat natural".
Aquest aspecte és el que ens va portar a tastar-lo per primer cop, fa dos anys, a la 30 Mostra de Vins i Caves de Catalunya, quan aquesta encara es feia al Moll de la Fusta.

El tast no va ser metòdic ni pausat, anava acompanyat dels "petits", el Pau i el Jan (4 i 2 anys), el petit volia ensumar tot vi que jo em portava al nas, per cert, aquest li va "agradar" força...  

Bé, tot i que els tasts van ser "accidentats", aquest vi ens va cridar molt l'atenció per l'equilibri que mostrava en nas i sobretot en boca.
La dolçor de la Pedro Ximénez quedava equilibrada per un toc sec-amargant, a la mateixa vegada que mantenia els aromes i notes embriagadores de la Pedro Ximénex.

L'experiència va ser prou satisfactòria com per iniciar la "busca i captura" del vi per tastar-lo pausadament a casa.

Vivint a Terrassa la recerca es limitava a 2 o 3 cellers, vaig tenir sort per partida doble, a Ca L'Evaristo (Casa Evaristo), vaig trobar el vi però dos anyades anteriors, la 2005. La poca rotació d'alguns establiments, a vegades et dona alegries, i es que aquesta ampolla 05 era un espectacle, intens i ampli. (Vaig deixar l'Evaristo sense les 4 ampolles que li quedaven...)
Posteriorment, van incorporar l'anyada 2007, tastada fa un any. Era un vi singular però lluny del 2005, així que vaig decidir guardar una ampolla un any més per veure com hi jugava el temps en la seva evolució.

Sens dubte l'ampolla li va molt bé (per al meu gust, clar), ha guanyat en amplitud de registres i és molt més equilibrat en boca. Parlem-ne.

S'ha de fer cinc cèntims sobre la seva elaboració per entendre el perquè de tot plegat:

El raïm va ser veremat manualment amb sobremaduració (detall important) i el most fermenta molt lentament en bótes de roure francès sobre les seves pròpies mares durant 18 dies a temperatura controlada de 15 ºC. Després d´una criança de 7 mesos en bótes de roure francès, s'embotella el vi per continuar el seu envelliment en ampolla durant un mínim de 6 mesos. 

El resultat de tot això és un vi que visualment presenta un color palla-daurat, brillant, d'una densitat que tendeix a ser oliosa amb llàgrima lenta i glicèrica.

En nas, a primer cop, fumats, torrats i record de raïm pasificat. En obrir-se trobem records de fruites exòtiques (Carambola), els fumats, records de la pell d'ametlla i notes d'herbes aromàtiques que no se definir. 

En boca és untuós i gras, amb notes dolces de fruita tropical, amb un fi amargor que compensa i equilibra aquesta dolçor.

Un vi que hem segueix agradant molt, però que no aconsegueix fer-me oblidar aquell 2005.
Seguirem d'aprop la resta d'anyades posteriors al 2007 buscant allò que ens va donar en un altre moment i en altres ampolles.

Fins al pròxim vi.

AALTO 2007 D.O Ribera del Duero

Para acompañar unas paletillas de cordero lechal perfectamente cocinadas por dos profesionales de los fogones (Mari y David) el elegido fue este AALTO 2007 de Ribera del Duero, al que le precedía un ensalzamiento colectivo en todos los foros, por eso de que en 2007 no se ha elaborado el PS y por tanto su uva se ha destinado al AALTO, además de los 95 puntos Parker, 93 Peñin, ... y sumado a un precio atractivo de 27 euros si se tiene en cuenta su carta de presentación... Era, presumiblemente, el elegido perfecto, ¿lo fue?

Empezaremos por el aspecto visual, donde apreciamos un color rojo picota sin brillo, con un ribete en la misma tonalidad pero obviamente más degradado. La capa es media-alta (tirando más a alta que a media). Lágrima abundante, junta y de desplazamiento perezoso (14,5º) con poca tinción de la copa.

La nariz se presentaba muy cerrada (decantado), las horas sucesivas de oxigenación no paliaron esa nariz indefinida, hermética, eso si de una finura, elegancia y sutileza extrema, tan sutil que apenas se intuyen dentro de esa elegancia, tenues notas de fruta roja, toques vegetales en la línea del pimiento verde e incluso, según Anna, un recuerdo a Citronela (Olor, por cierto, utilizado para repeler a los mosquitos) y finalmente  presencia de notas de crianza, en la gama de los tostados.
Por si no se deduce de lo escrito, en nariz, un fiasco.

En boca es otra cosa, es un muy "rico", no es complejo, pero es muy agradable y tiene hechuras de gran vino.
Tanino sedoso, envolvente, muy sabroso, unido a una acidez excelente y equilibrada con el conjunto. Post-gusto medio.
En boca aparece, con más intensidad que en nariz, la fruta roja, chocolate y notas de crianza que apuntan a los tostados, al igual que en nariz.

Contestando a la pregunta de si fue o no el elegido perfecto, pues bien, el vino no esta mal, pero las expectativas creadas y el precio, desembocan en un rotundo no.

Todo esto nos llevo una vez más, a la ya habitual reflexión, sobre como pesa el nombre Ribera del Duero y Rioja a la hora de ser valorado por expertos y como pesa en el precio final.
Que grandes vinos podemos encontrar  por 15-30 euros en cualquier D.O de Catalunya (exceptuando quizás el Priorat), Aragón, todo el levante, comarca del Bierzo, etc... con los cuales difícilmente podrá sacar pecho ningún Ribera o Rioja de la misma franja de precios e incluso superiores. (Seguro hay excepciones, las buscaremos, pero en alguna cata de las que organizan las diferentes bodegas y enotecas, en las que el bolsillo no se resiente)
Sirva de ejemplo, en la misma franja de precios, un Cadac 2005 (D.O Empordà) se impone claramente a  este AALTO 2007, perdón, no se impone, lo humilla (ojo, es una apreciación subjetiva, claro)

De todos modos, fue una agradable compañia para las exquisitas paletillas de cordero lechal.